L’any 1929, enguany fa 91 anys, el Típich Ball de Bastons de Canyet sortia per primer cop a la Festa Major de Badalona, que aquell any durava cinc dies: del 14 al 18 d’agost. La festa, com a fet extraordinari i excepcional de la comunitat era el dia 15, amb l’afegitó del 16, però en general durava 4 dies i mig: el dia 14 la programació començava a la tarda; litúrgicament els dies comencen –encara ara– a les 12 del dia anterior. D’aquests quatre dies, dos són solemnitat forta: en Jan Grau sempre diu que la Festa Major té mida de coca, que és el doble de llarga que d’ample –es refereix evidentment a que dels quatre dies de festa, no laborables en són només dos. Es veu clar en la programació badalonina, són els dies que hi ha professó, que surten els gegants i, evidentment, hi ha Ofici Solemne. En el programa publicat a l’Eco de Badalona de l’any en qüestió hi ha una nota que diu «Durante las fiestas y en diversos lugares de la localidad tendrán efecto los típicos «Balls de bastons» de la Agrupación de Cañet»; per lliure i a última hora els socis de l’Oliva es decidien a sortir, acompanyats de Joan Roig, Nan al flabiol. Quins dies? Es pot ben suposar que el 15 i el 16.

Però perquè aquests dies eren solemnitat forta a Badalona? Cal anar a pams. L’origen de les devocions marianes a Catalunya és quasi tan vella com el país; però podem afirmar que a Badalona el 1449 se celebrava l’asumpció de Maria amb «dues misses, matinal e major, e vespres altes, la qual es festa major de Badalona», segons es pot llegir en un manuscrit que es conserva a la biblioteca colombina de sevilla i que es trobava a Ca l’Andal, l’antiga rectoria. El llibre en qüestió són les Pràctiques e costumes de la Rectoria de Badalona; en aquesta obra no s’esmenta enlloc Sant Roc. És molt coneguda, a banda de la de 1348, la pesta de 1589, que va assotar Barcelona amb fúria i –evidentment– també Badalona, aquest és l’origen de la devoció a Sant Roc, com a sant protector de les epidèmies; encara que la Crònica de Sant Jeroni atribuís la protecció, com la de finals del segle XV, a Sant Sebastià. El 1594 ja s’anuncia en unes ordinacions de la parròquia que el dia de «Sant Roch es diu missa major» i ja es feia una processó per l’actual Dalt la Vila: és arran d’aquesta epidèmia que moltes poblacions tenen com a patró, o copatró, Sant Roc. D’això ja en parlarem en un proper article, si convé.

El Típic Ball de Bastons de Canyet, acompanyats del flabiolaire Joan Roig, Nan, aquell primer 1929.
Arxiu Amades – DGCPAC

Se sap, per diversa documentació que a Badalona es va celebrar de manera solemne fins 1936, la Guerra Civil comportà una gran pausa per moltes festes, amb prou feina hi havia amb sobreviure. El 1939, després de l’entrada dels nacionals la Festa Major es reprèn amb força. D’aquell mateix any es conserva una carta que el flabiolaire del ball de bastons de Canyet, Joan Roig, va enviar a Whashington Gasull: un dels membres fundadors de la colla. En ella diu que «quel dia 15 de agosto bendré pero el dia 16 no porque ya saven ustedes que lo teng comprometido pero els otros dias son para este siquiere». Joan Roig, en castellà, confirma la seva actuació pel 15 però per la solemnitat de Sant Roc, no podrà venir: el té compromès a Arenys de Mar, on surt acompanyant els Macips –que també celebren Sant Roc– des d’abans de venir a Badalona. Aquesta carta pot confirmar la hipòtesi que la agrupació de Cañet va sortir el 15 i 16 el 1929, com s’esmenta en els diversos programes de la Festa Major d’entre 1929 i 1936. Tanmateix, si en Nan no hi era el 16, qui tocava pel Típic? No se sap, i és feina que cal emprendre per l’estudi del nostre singular ball de bastons.

El que és clar és que amb, o amb sense ball de bastons, el vot de poble es va renovar el 1939 com feia més de tres-cents anys que es feia: amb els «panets de Sant Roc», emulant els pans que el gos del pelegrí li portava quan estava malalt de pesta. Aquests panets es reparteixen a gairebé totes les poblacions on hi ha festa el 16 d’agost com a prevenció de «tota pesta i de tot mal», que diuen els goigs. Aquests pans encara es reparteixen a la Parròquia de Santa Maria, malgrat la festivitat de Sant Roc quedava pràcticament oblidada per la ciutadania, i total per l’administració. La festa es manté viva gràcies a l’acció de la confraria de Sant Roc, fundada el 1959, després que es posés –el 1954– una imatge en una capella al carrer Fluvià i un any més tard es comprés, per subscripció popular, la imatge que des d’aquest març està a la Parròquia de Santa Maria per la protecció dels badalonins.

Goigs de Sant Roc de Badalona, en la seva versió dels anys 1960s.
Col·lecció de goigs de l’autor

Les sortides del Ball de Bastons de Canyet van seguir mentre la Festa Major es programava amb força. Amb la demòcràcia i les vacacions, l’administració va decidir oblidar la Festa Major per potenciar les Festes de Maig, com una mena de festival on tot hi tenia cabuda; com va dir fa poc Julià de Jòdar per tuiter: era una manera d’excloure i inlcoure a l’hora els nous habitants de Badalona. És als anys 90, que l’administració decideix posar fil a l’agulla i recuperar la Festa Major, encara que l’Ofici no s’hagués perdut mai i, de facto, la Festa tampoc. D’una manera molt badalonina es va optar per donar la importància a la vigília i no al matí del dia de la Festa Major. El Típic Ball de Bastons de Canyet torna a sortir per la Mare de Déu d’agost i així va anar fent fins l’any passat. El 2019 els bastoners van celebrar el 90è aniversari de la seva primera sortida a la Festa Major Badalonina; aquella agrupación de Cañet que apareixia a una nota del programa. La seva manera, amb la discreció i la ignorància dels gestors culturals, es començava una recuperació de la festa antiga de Badalona amb una cercavila de tornada d’Ofici. El ball de bastons tornava a picar el matí de Santa Maria.

Enguany, doncs, la presa d’importància de la festa de Sant Roc fa que els canyetencs tornin a picar a Dalt la Vila. Aquest 16 d’agost Badalona beu d’una més que centenària tradició que la institució va oblidar, d’una pràctica discreta que a finals del XIX i fins mitjan segle XX tingué tanta importància –inclús més que Sant Anastasi– que el poble pagà un Sant. Parlem d’una de les festes amb més tradició de la Catalunya litoral que a la nostra ciutat quedà reclosa, però no oblidada. Alguns veterans del Tipic Ball de Bastons de Canyet, recorden haver sortit per aquelles dues dates, així com per la Passada de Sant Antoni. Aquest 2020 la COVID-19 ens ha pres moltes coses, d’entre elles les cercaviles i professons, però ens ha aportat una altra visió de la festa, aquella més necessària i –potser– ens ha fet adonar de la importància que té per la comunitat, com a senyal d’identitat col·lectiva: d’on surt, sinó del poble, la iniciativa de tornara a impulsar Sant Roc?

Nil Rider

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s