Fa pocs dies coneixiem una frase de Joan Soler Amigó, on reflexionava sobre l’arrel i les llavors. Badalona és una ciutat on la festa és això: llavor. Llavor sense cap relació amb l’arrel, ni amb la planta. És per això que des de fa alguns anys hi ha hagut la voluntat de tirar endavant un coneixement més profund de la festa – d’aquí la fundació del Grup d’Estudis. Tot per arribar a tenir una festa millor, amb qualitat i sobretot amb una vinculació real amb la ciutat. Aquestes reflexions conflueixen en la creació d’unes jornades per conèixer com les altres festes han fet aquesta feina, sobretot en un format molt intern fins el 14 de desembre del 2019. El poble quan balla: els Seguicis populars van ser unes conferències que van tenir lloc al Museu de Badalona, amb voluntat de país. Es volia posar un punt i a part en la festa (tant de la nostra ciutat com de la cultura tradicional) i poc o molt es va aconseguir. Tot i que es va haver de canviar de data per les manifestacions per l’1-O i l’aniversari dels judicis i empresonament dels presos polítics la sala del Museu feia goig. Gent de Badalona i de fora van venir a parlar de la gestió de les cercaviles. La sessió va agrupar festes d’arreu del Principat i el País Valencià, exposades per experts el folklore, tot detallant com es van crear, quin sentit tenen, tenien i com es gestionen els seus seguicis.
La jornada va començar ben puntual a les 9 del matí amb la benvinguda institucional per part de la regidora de cultura del moment, Helena Bayo i, posteriorment pels presidents de les entitats coorganitzadores: Marc Oriol -de la Coordinadora d’Entitats Badalonines de Cultura Tradicional i Popular- i Montserrat Silvestre – de la Colla de Geganters de Badalona- tot fent palesa la necessitat de la reflexió científica entorn la festa a Badalona. D’aquí també la impulsió del Grup d’Estudis i d’aquest modest bloc on plasmar petites recerques o articles d’opinió. quell dia va començar agermanant les dues festes dedicades a Sant Anastasi, en Pau Plana va fer una acurada anàlisi històrica de la Festa Major de Lleida per arribar als dies forts de l’actual, parlant des d’una òptica professional, com a tècnic de cultura: tot remarcant la fortalesa del dia 11 de maig i la col·lateralitat de la vigília com a eix central de la festa. Seguidament, Roger Albert va presentar el seguici de Vic, tot parlant del bestiari amb què devia comptar la capital d’Osona en la seva festa al llarg dels segles, sobretot fent esment en la nova documentació del Lleó. Després de fer una petita pausa per fer cafè i agafar energia, n’Àngel Vallverdú va presentar el seu estudi sobre la festa d’Igualada, tot parlant del poder sobre la comunitat celebrant, el patrimoni i la cultura. A Igualada hi ha un conflicte actual entorn la festa i són, com diu l’autor, diferents discursos sobre el patrimoni; fruit de la recerca i l’anàlisi, tot veient que la gestió dels 80s no acabava de ser coherent amb la història de la festa. Les ponències del matí acabaven amb un conegut folklorista de Barcelona: Amadeu Carbó presentava la processó de Corpus de la seva ciutat en el context del seu VII centenari (1320-2020), sobretot la gestió de les grans processons dels segles XV i XVI. Finalment, cal sumar a la primera part del dia la taula rodona sobre la dualitat festiva de la Catalunya Vella i Catalunya Nova que va moderar el Dr. Antoni Virgili, especialista en els processos de conquesta medievals. Sobretot es va fer esment en el potencial exportador de Barcelona i l’aïllament muntanyenc de les grans festes de l’anomenada Catalunya Vella: Olot, Berga i Solsona front la planúria i comunicació de les festes del Penedès i el camp de Tarragona.
A la tarda les ponències continuaren, i en primer lloc va presentar la festa cerverina Lluís Àngel Bellas, de l’Agrupació Seny Major i del Ball d’Espases de Cervera. El cerverí ens va explicar el potencial de la festa de la capital de la Segarra sobretot fent esment en la importància de la Casa de la Festa com a centre d’interpretació, difusió i revalorització del patrimoni festiu. Bellas també va explicar com va ser el procés de gestió del Ball d’Espases, desaparegut a principis del segle XVIII en una ciutat on la festa és gairebé tota de nova creció. El va seguir Daniel Vilarrúbias, amb una excel·lent presentació de les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, on va quedar clar que en la festa, l’horari és relatiu i que, evidentment, el culte a la imatge és el que dota la festa de ritual i sentit. Les ponències les tancaven el duo vendrellenc dels Jordis, el Dr. Jordi Quintana i en Jordi Inglès “Bero” es van anar interrompent -així ens ho van presentar- per parlar del folklore vendrellenc, una xerrada que va germinar moltes idees per algunes poblacions. Els Jordis, entre altres coses van fer una petita ressenya històrica de Santa Anna, però sobretot van parlar de l’actualitat del que significa per ells fer festa i com la protocolarització els ha ajudat a ordenar un batibull d’actes i a posar sobre la taula l’anàlisi sobre les seves cercaviles. Les jornades es van tancar amb una taula rodona moderada pel nostre estimat Jan Grau qui, jugant a casa, atiava el foc en un extens -i interessant- debat sobre models festius i vinculació de la festa a la comunitat sota el títol “La construcció de la Festa: conflictes i solucions“.
Passat el dia 14, i en un any nou, encara toca seure i reflexionar. A Badalona tenim feina per fer, al llarg de les ponències vam anar identificant alguns paral·lelismes entre el que ens presentàven i la nostra ciutat, sobretot en els errors. Som conscients que la festa a la nostra ciutat, i en moltes altres, no tenen un model clar, i es basen en la bona voluntat de la gent que les construeix, potser sense un coneixement sobre el folklore i la festa que els ponents van demostrar que tenien; i per això les seves festes són referents. Creiem que ara és moment de veure què és aquest gran trenca-closques que tenim a Badalona i començar a col·locar les peces al seu lloc. Sobretot en l’anàlisi de les nostres cercaviles i el calendari festiu en general, tot el que s’ha perdut en dates recents i ja hem oblidat no hem de permetre que mori, ens cal prendre totes les eines que ens van donar per veure de quina manera podem analitzar de manera científica els punts febles de la festa i enfortir-la. La festa és la nostra identitat i no podem permetre que es mori, la gent que anava a la Nit de Sant Anastasi fa un any no és, ni de bon tros, ni un terç de la que hi havia a la Plaça de la Vila al tombant del mil·lenni.
Xitxarra - Grup d'estudis de la Festa 