És ben cert que el joc simbòlic té una gran importància en el dia a dia dels infants des que són ben petits, ja que és aquest el que ens apropa a la cultura i a la realitat del món que ens envolta, i al mateix temps, ens ajuda a conèixer-la i a assimilar-la. Però per què es considera tan important? Què s’amaga darrere del que sembla un simple joc?
A dia d’avui entenem el joc simbòlic com una activitat totalment natural, voluntària i espontània que utilitzen els infants amb l’únic objectiu de gaudir i passar-s’ho bé, més enllà d’intentar assolir un objectiu extern; produint, alhora, plaer en aquells implicats en el joc. Aquest, va vinculat a les emocions de l’infant, les quals es donen durant el joc i aquestes, estan lligades a la nostra societat; convertint-se en un mecanisme d’adaptació al nostre entorn més proper. A més a més, aquest tipus de joc sorgeix a partir d’una motivació intrínseca de l’infant, la qual cosa ens indica que la intenció de jugar surt del propi interès i no a causa d’altres factors externs a la pròpia persona. És per això que el joc simbòlic té tanta importància; perquè ens permet observar l’infant, descobrir els seus gustos, la seva forma de ser, i de comportar-se, els seus instints naturals, entre d’altres coses. Però el joc simbòlic no només serveix com a mode d’observació, sinó que també és una gran eina i oportunitat per fer que l’infant aprengui de forma indirecta. Són més d’un autor els que coincideixen en que en aquest joc es veuen reflectides situacions de la vida real, ja que els infants apliquen el que viuen a través de la representació: a partir de l’ús dels símbols i la imitació.
Estem dient que el joc simbòlic ens apropa i ens ajuda a conèixer el nostre entorn, i la cultura és una part fonamental d’aquest entorn. Per tant, quina millor manera d’acostar-nos a la festa a través del joc simbòlic? Quan som petits no ens falta ni una mica d’imaginació i podem jugar amb qualsevol cosa; fent de l’objecte més simple, la cosa més gran. Per exemple, infants poden veure en una cadira un gegant, el qual poden aixecar, moure i treure a ballar. D’altres poden agafar un objecte allargat, o simplement sense cap objecte, fer veure que toquen i simular el so d’una gralla tot imitant un toc de castells. L’important és que amb poca cosa es pot arribar a fer quelcom molt significatiu i amb molts valors que potser no es veuen a simple vista. Això és el que és la cultura, com s’ha pogut observar amb la manca d’ajudes durant la pandèmia COVID-19. Per aquest motiu és important valorar molt positivament el jugar a fer festa.
A partir d’aquest joc simbòlic, els infants poden jugar bé sols, amb els companys i amics, o amb la família. Des de representació d’actes petits en format mini, fins a traslladar tres o quatre hores d’actes festius a casa seva amb ninots de goma o bé altres objectes. Posant-nos més tècnics, aquestes reproduccions d’actes reals portades a un “format de joc”, fomenta moltes competències bàsiques de l’educació en valors – i encara més si el joc és cooperatiu – com per exemple el consolidar el pensament propi, utilitzar el diàleg com a eina resolutiva, adoptar hàbits d’aprenentatge cooperatiu, etc. Tot això sense oblidar-nos de la més important: la creativitat. Un cas ben proper són les Festes de Maig confinades -model exemplar pel país-, en les quals les entitats van tirar endavant, amb l’Ajuntament, un seguit d’activitats i materials pedagògics; tallers, contes i creació de d’elements festius en paper en són 3 exemples. El dimoni d’aquest any ha pogut ser elaborat per cadascun de nosaltres, igual que el mocador i gràcies a aquests recursos hem pogut participar de la festa. Podem dir que aquestes activitats de les Festes de Maig confinades han pogut apropar la festa no només als infants sinó que també als adults.
Tot i que veiem que es pot jugar sense necessitat de cap objecte o bé amb un objecte quotidià deixant que el propi infant li doni el paper que aquest prefereix o troba adequat, també es pot jugar amb objectes que ja estiguin definits com podria ser un molt bon exemple, els ninots de goma. Aquests, són uns molt bon materials per tal de poder fer-ne pedagogia i són una gran atracció pels infants ja que els permeten jugar a fer festa a casa. És per això, que l’anunci dels gegants vells de goma és un molt bona notícia que caldria continuar per tal que els infants puguin gaudir i aprendre al mateix temps i alhora identificar-se amb el patrimoni festiu. I tot el joc simbòlic no s’acaba aquí, no. El joc simbòlic existeix també fora de casa. Badalona no ha inventat res. A Reus, per exemple, la canalla pot formar part d’un seguici festiu on els elements estan preparats a casa, una disfressa del gegant, amb uns cartrons fer la mulassa i amb un tros de roba fer-se una capa de diablei. També, a molts municipis, hi ha parcs infantils ambientats en la festa. A Olot, per posar un cas, hi ha El parc dels gegants,on els tobogans i els rocòdroms són gegants, els cabeçuts i els cavallets. A més a més, hi ha poblacions que han adaptat la seva imatgeria a la quotidianitat de la festa; llibreries com La mulassa, llums de nadal de Patum, o poder poder pujar al drac de Vilanova mentre els pares compren. Gràcies a aquests dos últims casos, podem tenir a prop la festa durant tot l’any i no només en les dates assenyalades, tot fomentant la identitat local.
Com s’ha vist, el joc simbòlic té una gran importància en el dia a dia dels infants; ofereix un ventall molt ampli de possibilitats. La vinculació amb la festa és cabdal per generar sentiments de pertinença, identitat, de la comunitat celebrant. És per aquest motiu, que cal donar-li el valor que té. Tenim aquesta gran eina a la nostra disposició, i estaria bé fer-ne ús, per apropar-nos al folklore i poder-ne gaudir en el nostre dia a dia i durant tot l’any, més enllà dels dies de Festa Major. A Badalona tenim la pàgina web de les Festes de Maig on trobar ple de recursos pedagògics, arriben els ninots de goma, podem llegir diversos contes en relació amb la festa i tenim un calendari festiu molt potent gràcies a la implicació i el treball de les entitats de cultura badalonina, però encara ens falten moltes coses. Ens hi posem?
