Cada 11 de setembre l’Àliga de Badalona balla a l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, amb la tradicional ofrena floral al monòlit, la hissada de la senyera i el Cant dels Segadors.

Colla de Geganters de Badalona
No és l’únic dia que balla l’Àliga de la ciutat, també ho fa al Pregó de les Festes de maig, a la Nit de Sant Anastasi davant del Dimoni, i el dia de Sant Anastasi a l’Ofici de Santa Maria.
Però, perquè l’àliga només balla aquests dies? I amb nom que de qui ho fa? Quin simbolisme té aquest element festiu? Per entendre la figura de l’àliga, hem de saber el seu origen, la història i el significat del seu ball.
Origen del simbolisme de l’àliga
L’origen de l’àliga com a element simbòlic el trobem en textos medievals des del segle I, a partir d’aquí, la seva simbologia i les seves característiques físiques evolucionen segons les diferents èpoques, això si, sense perdre la seva condició de representativitat.
El simbolisme de l’àliga assumeix de manera inherent el concepte de poder, tant si es tracta d’un poder sever, com si aquest poder és una serena escenificació de l’ordre, fins i tot de la pau.
Història de les àligues festives
Les àligues són una mostra del Bestiari poc nombrosa. De fet, l’Àliga havia estat un entremès reservat a les poblacions amb categoria de ciutat, per aquest motiu es posava especial cura en el seu arranjament.
La primera referència que tenim d’una àliga festiva es remunta a les primeres processons de Corpus. L’àliga apareix documentada el 1399, a Saragossa, a la coronació de Martí l’Humà, on es va desplaçar des de Barcelona amb la víbria.
És l’any 1424 quan trobem documentacions de l’àliga barcelonina en un protocol del seguici de la processó del Corpus integrat dins del Llibre de les Solemnitats de Barcelona.
L’àliga festiva i l’àliga protocol·lària
L’àliga és un símbol de poder i de majestuositat. La corona que porta és un símbol de reialesa, per tant, té una relació directa o indirecta amb els privilegis reials. El que no sabem del cert és si les de l’edat mitjana anaven coronades.
Per altra banda sabem que l’àliga anava a la casa de la ciutat a ballar davant els consellers, convidant-los a assistir a la celebració del Corpus, de la mateixa manera ho feia davant els canonges. No sabem del cert si estem parlant d’una mateixa àliga o de dues diferents.
Ajuntament de Barcelona
Dins la processó l’àliga era una representació més, però la seva importància venia donada pel lloc que ocupava en el seguici, la proximitat amb la custòdia vinculada als quatre evangelistes. Ara bé, el fet de desfilar sola podia significar la també la seva importància simbìlica envers la ciutat.
No cal dubtar però, del sentit de l’àliga ni de la seva funció solemne. Són repetides les vegades que trobem dades de l’àliga ballant dins de l’església, en plena funció religiosa.
El ball de l’àliga
A diferència dels altres entremesos animals, l’àliga no es concep si no parlem del seu ball. Abans que es parlés de ball de gegants, ja era habitual que l’àliga ballés, i en el cas de Barcelona, el ballador de l’àliga era tret per oposició.
Hi ha algunes ocasions que deixen ben clar el sentit d’obsequi protocol·lari que significa aquest ball. Un cas clar el trobem l’any 1440 a Barcelona, quan l’Àliga balla davant del duc de Cleves com a obsequi de la ciutat.
Cal que la ciutat tingui clar el paper de l’àliga i en quin moment concret té lloc el seu ball. Per arribar a aquest punt, cal pedagogia ciutadana i protocols municipals que deixin clar els conceptes.
Jan Grau
Tornem doncs al simbolisme de l’àliga, que actualment passa per la representativitat local, amb una presència a l’alçada dels altres senyals d’identitat. No cal saber què significa l’àliga, només cal que el poble assumeixi de manera inconscient el paper solemne que té. Cal que la gent sigui conscient, d’una manera inconscient, que veure ballar l’àliga és important i forma part d’una cerimònia comunitària.
L’àliga de Badalona
A Badalona tenim constància que va existir una àliga a finals del segle XIX, coneguda com a l’Àliga d’en Santigosa. Es té constància que va sortir per primer cop l’any 1883 i que des d’aquell any va participar en les cercaviles de Festa Major i als actes institucionals. L’àliga va sortir fins a almenys la Festa Major del 1897, segons diversos programes de Festa Major.
Un segle després de la seva desaparició, i coincidint amb la celebració del primer centenari del títol de ciutat, es proposà recuperar aquest element festiu. S’estrenà a una Nit de Sant Anastasi l’any 1998.
Avui en dia, l’Àliga de Badalona només balla 4 cops l’any. El dia del Pregó de les Festes de Maig, donant inici a aquestes. A la Nit de Sant Anastasi, just abans de la cremada del dimoni, acomiadant-lo en nom de la ciutat. El dia de Sant Anastasi dins l’església de Santa Maria, fent el seu ball com a ofrena per renovar el vot del poble. I el dia 11 de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, davant del monument dels caiguts, en el seu honor.
Enguany, l’Àliga podrà ballar a l’acte commemoratiu de la Diada nacional de Catalunya, ja que no es concep la celebració de l’acte sense el ball de l’Àliga. Serà l’únic cop que haurà pogut ballar durant l’any 2020 excepcionalment davant la situació que estem vivint.